28 de Gener 2021
A primera vista, el mapa americà revela una xarxa de carreteres principals bastant
rectangular. Això val especialment per a les grans planes que
ocupen el centre dels Estats Units i el Canadà. L'exemple mostra els estats
de Kansas i Oklahoma. S'observa clarament que hi ha poques carreteres
diagonals en una xarxa orientada en els quatre punts cardinals.
En zones de més obstacles naturals com les cadenes muntanyenques o els
deserts la imatge canvia. El mapa de l'Altiplà del Colorado entre Utah
i Arizona mostra una quantitat de carreteres molt reduïda i
un ordre molt menys regular. Les vies eviten els obstacles naturals i s'orienten
per la distribució de la població.
Les complicacions per al viatger comencen amb un sistema de senyalització diferent
a l'europeu. Els senyals dirigeixen molt menys a ciutats importants. En canvi,
en molts casos es limiten a indicar els punts cardenals i la numeració de la
carretera.
Cal estar ben orientat per a saber interpretar els senyals de la següent imatge.
Hi ha un ordre jeràrquic de les carreteres. Les 70 "Interstate
Highways", abreujades "I" o "IS" són carreteres federals
de llarga distància. La més llarga, la IS-90 suma 4.861 quilòmetres de Boston
a Seattle i creua 13 estats. És una autèntica carretera de Costa
a Costa. Les Intraestatals tenen un mínim de dos
carrils per direcció i estan indicades per senyals blaus. Les
"business loop" o "business route" senyalitzades en verd
dirigeixen a les zones comercials de grans o petites ciutats. Després tornen
a fusionar-se amb l'autovia.
En termes generals, les carreteres amb nombres parells van d'est a oest i els imparells de nord a sud. El que s'ha dit no significa que una carretera no pugui seguir una altra direcció en algun tram. En el mapa s'observa un llarg tram de la Interstate 74 a Carolina del Nord com segueix de nord a sud. A més, alguns trams porten noms propis. Els que viatgen amb mi per la Ruta 66 coneixeran per exemple la "Kennedy Expressway" a Chicago, un tram de la IS-90.
El segon nivell formen les carreteres estatals, típicament
indicades per senyals en blanc i negre. Poden estar construïdes
com a autovies amb punts d'accés o com a carreteres de dos carrils amb semàfors
i senyals de "Stop". El grau d'ampliació pot variar constantment entre
zones urbanes i rurals. Per a gaudir d'un viatge sobre rodes són molt
preferibles davant les Interestatals. Sovint canvien de denominació
quan travessen una frontera d'estats, com la Ruta
del Pacífic (HW 101 o HW 1). Senyals de color indiquen carreteres
històriques o turístiques.
Crec que el que s'ha dit
ha deixat prou clar que una bona orientació i un planejament dels itineraris
són imprescindibles per a viatjar per les carreteres americanes. El
GPS evidentment pot ajudar, però no ofereix l'opció "per la carretera més
bonica". El mapa següent mostra tota la xarxa de carreteres dels 48 estats
continentals. Les Intraestatals s'indiquen en blava, les altres en vermell.
Els
Alps amb Moto: del 11 al 19 de Juny 2021
Coast to Coast amb Moto: del 05 al 24
de Juliol 2021
La Ruta 66 de Chicago a Los Angeles: del 31 de Juliol
al 15 d'Agost 2021
La Ruta 66 de Chicago a Los Angeles: del 11 al 26
de Setembre 2021